dijous, 10 de juliol del 2014

SOBRE LA REUNIÓ DEL CONSELL DE SALUT, I REPERCUSSIÓ A LA PREMSA.

DIMECRES 9 DE JULIOL ES REUNEIX EL CONSELL DE SALUT DEL DEPARTAMENT DE LA RIBERA.



Fa unes setmanes, la Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera vam sol·licitar a la President del Consell de Salut que convocara una reunió per sol·licitar i posar a l’abast de la ciutadania les informacions rellevants sobre el funcionament actual de l’Hospital i el Departament de la Ribera.

D’una banda, sol·licitàrem saber què passa amb la venda de les accions de Ribera Salud a una multinacional americana (Centene Corp.) i com influeix en la gestió de la Sanitat Pública a la comarca.

També, demanàvem que s’informara sobre les dificultats en la derivació als especialistes de l’Hospital per tal dels metges i metgesses de capçalera, la gestió de les llistes d’espera i els endarreriments en la programació de proves diagnostiques necessàries per a la salut de la ciutadania.

Paral·lelament, vam sol·licitar al Sr. Comissionat de la Conselleria en el Departament i Hospital de La Ribera que fera el possible perquè eixa informació arribara als usuaris i usuàries de la comarca, mitjançant el Consell de Salut.  No tinguérem resposta de la Sra. Presidenta, però si del Comissionat, que ens recordava que ell no és competent, segons la Llei 3/2003 d'Ordenació Sanitària de la CV, per a convocar ni proposar els punts a tractar en el Consell però, si la nostra petició era atesa, informaria dels punts que se li sol·licite, quedant a disposició del Consell per respondre les peticions que se li facen.

Finalment, a sol·licitud de CCOO –representant al Consell de Salut i un dels sindicats que formen part de la Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera-, ha estat convocada la reunió del Consell per al dia 9 de juliol.

Esperem, doncs, que es donen els informacions necessàries sobre la gestió de la Sanitat Pública de la Comarca a l’órgan que l’ha de controlar i que aquesta informació arribe a pacients usuaris i usuàries de La Ribera.

La Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera considerem que és urgent i necessari que els gestors del Departament i Hospital informen de com ens estan afectant els canvis en l’empresa i quina és la realitat actual de l’Atenció Especialitzada que se’ns ofereix i, per això,  esperem que a la reunió s’explique:

· Situació actual de l'accionariat de Ribera Salud.

· Previsions sobre els efectes del canvi d'accionariat en el funcionament actual i futur del Departament i l'Hospital.

· Derivació des dels metges i metgesses d'Atenció Primària als especialistes: informació de quantes propostes es tramiten i quantes s'aproven, així com el temps que transcorre fins que són atesos els i les pacients.

· Situació actual de les Llistes d'espera quirúrgiques, quant de temps estan esperant les persones per a ser intervingudes des que es considera necessària la intervenció.

· Situació de les Llistes d'espera per a realització de proves diagnòstiques.

· Informació real i actualitzada sobre el percentatge de proves diagnòstiques, visites dels especialistes i intervencions quirúrgiques en l'Hospital de La Ribera a pacients de l'Àrea, pacients d'altres àrees i pacients privats, de fora del sistema de la sanitat pública.

Encara que, una altra vegada, la Sra. Presidenta del Consell de Salut no ha considerat convenient que representants de la Plataforma per la Sanitat Pública puguen assistir com a tals a la reunió (evidentment, com a oients observadors) esperem poder accedir a la informació mitjançant els representants dels col·lectius que formen part de la Plataforma i que són membres del Consell.

Es a fer la reunió, i la premsa escrita comarcal diu: 



Per reivindicar els drets com a pacients, ciutadans i ciutadanes de La Ribera, quant a les visites als especialistes que necessitem per tal de cuidar la nostra Salut, una mini-guia:


dijous, 26 de juny del 2014

El Hospital de La Ribera registra 14.600 consultas menos a especialistas en solo un año

 

El sindicato Simap desvela en una asamblea de médicos en el hospital que los pacientes de fuera del área no pasan ningún filtro a la hora de ser atendidos Cifra en 5.400 los enfermos rechazados


El sindicato de médicos de asistencia pública (Simap) desveló ayer durante una reunión celebrada en el hospital, en la que informó entre otros asuntos del llamado protocolo de rechazos que aplica el hospital, que el centro sanitario de la Ribera atendió 14.600 consultas de especialistas menos en sólo un año. Según los datos facilitados, en 2012 el departamento registró 588.700 consultas a especialistas frente a las 574.100 con que acabó 2013. 

Curiosamente, el lunes el hospital difundió la cifra de consultas, pero omitió el dato clave que permitía detectar ese descenso y por contra incidía en una frenética actividad de los especialistas.
El descenso en el número de consultas se produce en el primer año de aplicación de ese protocolo. Desde Simap aseguraron que durante ese tiempo se han rechazado a unos 5.400 pacientes, según concretó el portavoz en la Ribera, Pedro Durán, a la treintena de médicos que acudió al acto.

Pacientes de otras comarcas
El sindicato añadió, además, que ese protocolo de rechazos no se aplica a los pacientes que llegan de otros departamentos, a los que se pone una especie de alfombra roja. Durán aseguró que los usuarios de otras comarcas «reciben atención a consulta con una simple llamada telefónica», señaló.
Los representantes sindicales también plantearon una posible reducción de la plantilla de especialistas si sigue la disminución de consultas, ya que en 2014, según indicaron, hay una matrona menos en Ginecología-Obstetricia y un facultativo menos en servicio de Neurofisiología por disminución de partos o pruebas neurofisiológicas. «No son despidos, son trabajadores temporales que no se les renueva o fijos que se marchan del área buscando mejores condiciones laborales y no se les sustituye», señaló el portavoz, quien también aseguró que la plantilla ha descendido en 94 profesionales en los últimos años, lo que ha devuelto el número de trabajadores en plantilla a las cifras del año 2006, cuando la actividad y carga asistencial es sustancialmente mayor, según expusieron en la reunión, en la que llegaron a asegurar que se ha producido «una especie de ERE encubierto».

Tres millones de beneficio medio
En el mismo encuentro, el sindicato desveló que la situación financiera de la unión de empresas que gestiona la sanidad en la Ribera es más que solvente, de acuerdo con los resultados económicos, que dejan unos beneficios medios de tres millones de euros anuales.
Desde Simap también lamentaron que ningún miembro del equipo directivo invitado a la asamblea hasta en tres ocasiones asistiera en representación de la empresa, lo que consideran una falta de respecto a la treintena de médicos y demás facultativos, que, fuera de su horario laboral, acudieron para aclarar temas que preocupan a los trabajadores y que, en algunos casos, según señalaron están creando un malestar que va en aumento.

dimarts, 24 de juny del 2014

Nota de Prensa de l'Hospital de La Ribera: Diuen que la mitjana per veure l'especialista és de 21 dies.

NOTA DEL Hospital Universitario La Ribera

Los especialistas del Departamento de Salud de La Ribera han atendido una media de 2.315 consultas al día durante 2013

Ha cerrado 2013 con una demora media de 21 días para ser visto por el especialista, destacando los 15 días en Urología o los 13 días en Oftalmología

Los médicos especialistas del Departamento de Salud de La Ribera han atendido un total de 574.118 consultas durante el año 2013, lo que ha supuesto que el Departamento ha atendido una media de 2.315 consultas al día.
El 22% de los pacientes atendidos han acudido por primera vez al especialista en 2013, mientras que el 70% lo han hecho en consultas sucesivas o de revisión.
El Departamento de Salud de La Ribera cuenta con una amplia cartera de servicios, compuesta por 55 especialidades médicas y quirúrgicas. El 68% de las consultas atendidas en 2013, se ha llevado a cabo en el Hospital Universitario de La Ribera y el 32% restante en los cinco centros sanitarios integrados (CSI) con que cuenta actualmente el Departamento de Salud: Alzira II, Sueca, Benifaió, Carlet y Cullera.
Las especialidades más frecuentadas durante el pasado año han sido las de Oftalmología, Traumatología, Psiquiatría y Ginecología que, con más de 160.300 consultas, han representado el 28% del total de las consultas llevadas a cabo durante 2013. Dermatología, Otorrinolaringología y Urología, con un total de 81.238 consultas, han sido la siguientes especialidades más demandadas por los ciudadanos.
Cabe destacar que el Departamento de Salud ha cerrado 2013 con una demora media para obtener cita con el especialista de 21 días, 7 días menos que en 2012, destacando la demora media en especialidades como Urología, con 15 días de espera, u Oftalmología, con una demora media de 13 días.
Según ha señalado el director médico asistencial del Departamento de Salud de La Ribera, Dr. José Emilio Llopis, “el mantenimiento de esta demora media ha sido posible, no solo gracias al trabajo y la dedicación por parte de nuestros profesionales, sino también a una certera planificación de la actividad, a una excelente coordinación entre niveles asistenciales y a una completa cartera de servicios”.
 
Una amplia cartera de servicios En este sentido, cabe destacar que el Departamento de Salud de La Ribera cuenta con una amplia cartera de servicios médicos y quirúrgicos, en la que se ofrecen especialidades complejas que requieren una alta cualificación profesional y una tecnología de vanguardia, como Cirugía Cardiaca, Neurocirugía, Cirugía Maxilofacial, Cirugía Plástica, Unidad del Sueño o Radioterapia, entre otras.
Según el Dr. Llopis, “con esta amplia cartera de servicios, superior a la de cualquier otro departamento de salud de nuestras características, pretendemos ofrecer a los ciudadanos de La Ribera soluciones para tratar la inmensa mayoría de sus problemas de salud, sin que tengan que desplazarse a ningún otro centro sanitario”.

Hospital Universitario La Ribera

divendres, 20 de juny del 2014

SOL·LICITUD D'INFORMACIÓ SOBRE LA GESTIÓ DE L'HOSPITAL I DEPARTAMENT DE LA RIBERA AL CONSELL DE SALUT I AL COMISSIONAT.

En els darrers mesos, els usuaris de la Sanitat Pública de la Ribera ens hem assabentat per la premsa sobre la venda d'una gran part de les accions de Ribera Salud (que gestiona a hores d'ara el Departament i Hospital de la Ribera) a la multinacional Centene Corp., sense que s'haja donat cap tipus d'explicació a la ciutadania de com ha estat aquest canvi d'accionariat ni com afecta o afectarà al futur de la gestió.


A més, en les darreres setmanes s'estan fent públiques informacions i opinions sobre la dificultat dels metges i metgesses d'Atenció Primària per derivar els pacients amb problemes als especialistes del Departament. Sembla que en molts casos s'estan tornant les propostes sense ser ateses com cal. També, es percep una gestió gens clara del que s'anomenen "llistes d'espera", pacients que esperen ser atesos per especialistes i, fins i tot, endarreriments inexplicables en les proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques.
A la Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera considerem que és urgent i necessari que els gestors del Departament i Hospital informen sense intermediaris de com ens estan afectant els canvis en l’empresa i quina és la realitat actual de l’Atenció Especialitzada que se’ns ofereix, a banda de la repetida publicitat on es lloen les meravelles de la gestió i els resultats d’unes enquestes mai contrastades.
Per açò, hem sol·licitat a la Presidenta del Consell de Salut del Departament i al Sr. Comissionat de la Conselleria de Sanitat en l’Hospital que, cadascú des de les seues responsabilitats, facen possible una reunió extraordinària del Consell de Salut per tal que les persones responsables informen dels següents temes.
  • Situació actual de l'accionariat de Ribera Salud.
  • Previsions sobre els efectes del canvi d'accionariat en el funcionament actual i futur del Departament i l'Hospital.
  • Derivació des dels metges i metgesses d'Atenció Primària als especialistes: informació de quantes propostes es tramiten i quantes s'aproven, així com el temps que transcorre fins que són atesos els i les pacients.
  • Situació actual de les Llistes d'espera quirúrgiques, quant de temps estan esperant les persones per a ser intervingudes des que es considera necessària la intervenció.
  • Situació de les Llistes d'espera per a realització de proves diagnòstiques.
  • Informació real i actualitzada sobre el percentatge de proves diagnòstiques, visites dels especialistes i intervencions quirúrgiques en l'Hospital de La Ribera a pacients de l'Àrea, pacients d'altres àrees i pacients privats, de fora del sistema de la sanitat pública.

Considerem que la informació sobre el sistema de Salut i la realitat del seu funcionament és un dret de les persones que l'utilitzen, per tal de saber com està gestionant-se i com els afecta o afectarà quan hagen de rebre atenció per part dels professionals de la Sanitat Pública, encara que tinga una gestió privada.
Esperem que la reunió del Consell de Salut, convocada per la seua Presidenta, amb la col·laboració del Comissionat de la Conselleria en l’Hospital –que ha de vetlar perquè els recursos públics es gestionen de la millor manera- esclarisca aviat els dubtes de la ciutadania perquè, amb dades reals, puga tindre una visió més ajustada de la realitat de la gestió a banda de les situacions que cada malalt i malalta pateix directament.

Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera

divendres, 13 de juny del 2014

El rechazo del hospital a atender enfermos que envían los ambulatorios indigna a los médicos

Levante-EMV (La Ribera) 13/6/14

Varios miles de usuarios del departamento de la Ribera se han quedado sin acudir al especialista desde su implantación en 2013


El rechazo del hospital a atender enfermos que envían los ambulatorios indigna a los médicos



El rechazo del hospital a atender enfermos que envían los ambulatorios indigna a los médicos
Se llama protocolo de rechazos y el hospital de la Ribera lo aplica desde hace meses. Consiste en que el médico de primaria ya no puede enviar directamente a la consulta del especialista a todos los pacientes que considere oportuno. Ahora es un responsable médico en el hospital quien filtra y decide qué pacientes deben ser atendidos por el especialista.
La aplicación del protocolo de rechazos ya ha dejado a varios miles de pacientes sin consulta especializada desde que comenzó su aplicación el 22 de febrero de 2013 y ha causado un importante malestar entre médicos de primaria del departamento, como ha comprobado este diario.

Según explican, el filtro lo realizan jefes médicos, normalmente cargos de confianza de la empresa que gestiona la sanidad en el departamento. Son estos quienes comunican qué pacientes no serán vistos por el especialista y es el propio médico de familia quien debe informar al usuario del rechazo.
Según explican, el malestar es más de los médicos de primaria que de los especialistas, porque éstos últimos se limitan a ver los pacientes que les llegan sin saber nada de los que se quedan por el camino. Así, se rechazan envíos de primaria a especializada, pero también ocurre en interconsultas, es decir de un especialista a otro.
Profesionales de primaria consultados confirman la aplicación del protocolo y lamentan que es como si se dudara de su capacidad para decidir qué pacientes deben ser vistos por el especialista y cuáles no. Uno de estos médicos ha llegado a aconsejar a pacientes con seguro privado que optaran por esta vía cuando les comunicó el rechazo a ser vistos por el especialista o a la realización de alguna prueba. Incluso hay médicos que dudan si es ético rechazar pacientes e incluso sostienen que puede provocar problemas entre los de de primaria y especializada.

Recientemente, el sindicato Comisiones Obreras (CC OO) ya alertaba de esta situación y explicaba que los médicos de cabecera tenían que elevar una petición de interconsulta que llegaba al coordinador de la especialidad, que es quien decide. El sindicato ya denunció que se decidía sin ver al paciente y sólo por la información del médico de cabecera y lo atribuía a una medida puramente de ahorro económico. «Es como si se dedicaran a reparar coches, sólo interesa los dividendos que darán a los accionistas», afirmó CC OO.
La situación provocaba, según dijeron, que no hubiera listas de espera en consultas ya que no se realizaban peticiones reales.
En cambio, desde el hospital aseguran que este tipo de protocolo se aplica en numerosos hospitales, que responde a criterios médicos y cuenta con el respaldo de la amplia mayoría de los médicos de Primaria, porque lo que persigue es dar una rápida respuesta al paciente, señalaron tras la denuncia pública de CC OO.
Además, el sindicato Simap ya advirtió en febrero de 2013 que el hospital de la Ribera había comunicado a la plantilla la puesta en marcha de un nuevo módulo informático para la gestión de la solicitud de asistencia de un paciente en el departamento de consultas externas. Con este nuevo gestor se conse centralizar todo el proceso de Solicitud- Validación-Citación-Atención Especializada, señalaron entonces.

Temor al blindaje de la concesión
Mientras, el portavoz de Sanidad del PSPV en las Corts, Ignacio Subías, ha señalado que no descarta que el Consell quiera blindar el modelo Alzira por si pierde la Generalitat en 2015. La concesión del hospital de la Ribera es la primera en concluir, concretamente en 2018, por lo que el dirigente socialista teme que el Consell intente ampliarla. Subías asegura que su partido está más tras las palabras del conseller de Sanidad, Manuel Llombart, en las que señalaba la posibilidad de realizar cambios en el modelo de concesión privada con la justificación de «mejorar de la calidad y el ahorro», como informó el martes este diario.

Los socialistas se comprometieron por escrito junto a Compromís y EU a revertir el hospital a la sanidad pública cuando acabe la concesión o incluso antes.

Carlos Alós 
ALZIRA
(Levante-EMV, La Ribera. )

dimarts, 8 d’abril del 2014

LOS INCENTIVOS ECONÓMICOS EN SANIDAD SON PERJUDICIALES PARA LA SALUD


de www.casmadrid.org





En los Servicios de Salud autonómicos se están implantando mecanismos empresariales, dirigidos a reducir al máximo el gasto por paciente.

Entre esos mecanismos destacan los:

  • Incentivos económicos: destinados a «comprar voluntades» entre el personal del sector.
Aunque quienes los aplican (y quienes están de acuerdo con ellos) los justifican por un supuesto «aumento de la eficiencia» y una hipotética «evidencia científica», en la práctica acaban deteriorando la calidad asistencial, dinamitando la relación médico-paciente e incrementando los riesgos jurídicos para los profesionales, olvidando la que debería ser la principal finalidad del sistema sanitario: la mejora de los indicadores del estado de salud de la población.

La situación en distintos Servicios de Salud es la siguiente:
  • Hospital de Alzira (Ribera Salud)[1]: primer centro que aplicó este tipo de incentivos (en 1999), destinados a los médicos, y ligados a toda una batería de actos clínicos. Entre ellos hay que destacar:
  • incentivos por cada alta hospitalaria (lo que explica que la estancia media en este hospital llegase a ser de 3 días, casi la mitad que en centros públicos de similares características).
  • incentivos por cada paciente atendido en urgencias que no ingresara en el hospital (potenciando así el no ingreso de pacientes, aunque pudieran necesitarlo).
  • incentivos por cada operación realizada en un quirófano local, en lugar de en uno central.
  • Centros de atención primaria privatizados: la primera experiencia conocida se produce entre los médicos de los centros dependientes del hospital de Torrevieja (propiedad también de Ribera Salud), a los que se premiaba con incentivos de hasta 24.000 €/año (es decir, 2.000 €/mes), si reducían las derivaciones al hospital y a la atención especializada (que es donde realmente se produce la mayor parte del gasto)[2].
  • Hospitales privatizados de Madrid del mismo modelo que los anteriores; seis años después de abrirse el primero de ellos[3], la Consejería de Sanidad sigue sin responder a las solicitudes de información relativas a los criterios de incentivación de los médicos que trabajan en estos centros. Sin embargo, ha trascendido información que nos permite conocer que se han aplicado las mismas pautas, de forma que toda la actividad médica está ligada al dinero (cada facultativo conoce el precio económico de cada uno de sus actos), pagándose, por ejemplo:



-   por cada paciente atendido en urgencias, que no ingrese en el hospital: 10 € (si el paciente ingresa no hay incentivo).

-   por cada paciente dado de alta (se genera una cama libre).

-   por cada paciente tratado con anestesia local, en lugar de general.



Este sistema perverso ha permitido que algunos especialistas (cirujanos, anestesistas y ginecólogos, principalmente) llegasen a cobrar, en 2012, hasta 95.000 €/año, de los cuales unos 45.000 € correspondían a incentivos.
  • Hospitales privados de Madrid[4] de modelo PFI(en el que todo está privatizado, excepto el personal médico y sanitario): en el reciente intento de privatización de la parte sanitaria (suspendida cautelarmente), las empresas ofrecieron 18.000 €/año en incentivos a los médicos que pasaran a depender de ellas.
  •  Pero no hace falta depender de una empresa privada para recibir suculentos incentivos a cambio de reducir el gasto: en Andalucía, por ejemplo, los servicios hospitalarios y los centros de atención primaria se han transformado en «Unidades de Gestión Clínica», estableciendo una serie de incentivos para el personal funcionario/estatutario (13.000 €/año para los directores de dichas unidades y hasta 7.000 €/año para el resto de médicos). Este modelo empresarial de gestión promueve la competencia entre profesionales y unidades por la consecución de objetivos.
En todos los casos se establece un sistema retributivo, por el cual entre el 30% y el 50% del salario de los médicos está vinculado a objetivos de ahorro económico que, con toda seguridad, ponen en riesgo la salud y la seguridad de los pacientes, ya que aquello por lo que se paga acaba teniendo un peso cada vez más importante en la práctica clínica diaria.


En definitiva, se cuestiona la ética y el sistema de valores profesionales y se penalizan los actos profesionales que suponen mayor gasto para la cuenta de resultados, cuando, en realidad, se deberían hacer las cosas que consideramos buenas en sí mismas para el paciente, aunque no estén retribuidas.

Su única preocupación son los beneficios económicos a costa de nuestra salud, no los beneficios para la salud de las personas. Para ello se pagan enormes incentivos económicos que desvirtúan la asistencia, pero incrementan las cuentas corrientes de los accionistas.
 



[1] Antonio Burgueño, recién cesado como Director General de Hospitales de la Comunidad de Madrid, fue el responsable del proyecto del Hospital de la Ribera, desde su gestación hasta su apertura. http://www.albertoderosa.es/2011/10/el-dr-antonio-burgueno-en-el-hospital-de-alzira/
 
[2] Torrevieja Salud incentiva a los médicos de Primaria por resolver casos y evitar citas al especialista http://www.casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=409&limit=&titulo=NOTICIAS
 
[3] Valdemoro, Torrejón, Rey Juan Carlos-Móstoles
[4] Aranjuez, Arganda, Coslada, San Sebastián de los Reyes, Parla, Vallecas.

divendres, 4 d’abril del 2014

El Dr. Marín, des de la porta giratòria de la Sanitat Pública, fa propaganda del sistema sanitari “modelo Alzira”.


Una vegada més els directius de la empresa UTE Ribera-Salut,
conscients de que en 2018 no va a ser renovada la concessió,
lloen els efectes beneficiosos de la empresa
que els paga el jornal.

Com no podia ser d’un altra manera, el Dr. Maringerent de l’empresa UTE Ribera-Salud (i abans comissionat de la Agència Valenciana de Salut) es desfà en elogis del negoci de l’empresa de la que és gerent i que gestiona la salut dels veïns de la Ribera, en un fòrum de tecnologia sanitària, en favor de la sanitat privada.
Oblida el Dr. Marín que la càpita que paga el sistema sanitari públic, 690 euros en 2013 per cadascú dels veïns de la Ribera -utilitzen o no els serveis sanitaris- sosté a l’empresa de la que és gerent. Oblida, intencionadament també el Dr. Marín, que aquesta càpita no inclou la despesa en farmàcia, ni la oxigenoteràpia, ni la ventiloteràpia, ni el transport sanitari, ni les prótesi, que alguns estudiosos del tema han xifrat en un 30% dels totals del costos, per la qual cosa no és equiparable l’economia d'aquest model amb el gestionat per la Agència Valenciana de Salut.
No coneguem cap estudi independent que avale aquest model. Tot el que es coneix respon més a interessos econòmics de les empreses del sector que a vertaders estudis que posen de manifest avantatges i inconvenients del sistema de la concessió administrativa.
En qualsevol cas, està per demostrar d'una forma seriosa i independent que el sistema sanitari de concessió administrativa tinga efectes més beneficiosos sobre la salut de les persones que el purament públic com per exemple, el del departament d'Alcoi, la Costera o la Safor, per no citar-ne altres.
L’opacitat en que es gestiona -borses de treball, llistes d'espera  agendes, participació, taxa de reingressos, etc...- no dóna confiança a una gran part de la ciutadania que no li troba cap rendibilitat social a aquest model. Un model que va fracassar en Anglaterra i que el PP s’empenya en traslladar al País Valencià. 
Per açò, cal que el Sr. Gerent  Dr. Marín recorde que La Ribera exigeix i aconseguirà un model sanitari públic, de gestió pública, universal, de qualitat, transparent i amb la participació dels usuaris. Una Sanitat de Tots i per a Tots perquè la Salut és un Dret i no ha de ser un Negoci.

dissabte, 29 de març del 2014

Bankia acepta la oferta de Centene por el 50% del grupo sanitario Ribera Salud

 Las Provincias 28/3/14.

Bankia acepta la oferta de Centene por el 50% del grupo sanitario Ribera Salud

El Banco Sabadell se mantendrá en el capital como socio financiero de los estadounidenses, cuyo plan es extender el 'modelo Alzira 'por Latinoamérica

El culebrón para la venta del grupo sanitario Ribera Salud llega a su fin. Bankia, copropietaria del gestor sanitario junto a Banco Sabadell, ya ha aceptado la oferta económica del operador estadounidense Centene Corp por el 50% de la firma, una de las empresas valencianas con mayor volumen de facturación responsable la cobertura sanitaria a 880.000 valencianos. Según aseguran fuentes conocedoras de la operación a este periódico, el acuerdo es total a falta solo de la firma del contrato. Bankia, que está acelerando su plan de desinversiones industriales, anunciará la venta a lo largo de los próximos días.
Tal y como publicó LAS PROVINCIAS, el interés del grupo estadounidense se remonta a mayo del año pasado, momento en el que responsables de esta compañía visitaron España para reunirse con representantes del Gobierno valenciano. Las negociaciones se han extendido durante meses hasta que, a finales del mes pasado, los norteamericanos presentaron una oferta vinculante que Bankia aceptó hace unos días.
Esta es la primera inversión que Centene Corp, que se autodefine como líder en el sector sanitario orientado a la población con menores ingresos, realiza fuera de Estados Unidos. Su base de pacientes en ese país, donde presta el servicio en dieciocho estados, ronda los 2,7 millones de personas y su facturación en 2013 fue superior a los 10.500 millones de dólares, un 37% más que el año anterior.
Bankia heredó esta participación de la extinguida Bancaja. En el momento en el que se creó el grupo Ribera Salud para desarrollar el conocido como 'modelo Alzira' de colaboración público privada en el ámbito sanitario, las dos cajas valencianas -CAM y Bancaja- se repartieron al 50% la propiedad de la sociedad excepto una pequeña parte que quedó para las constructoras del Hospital de La Ribera.
La salida de Bankia forma parte de su plan de venta de participaciones industriales al que está obligada por haber recibido fondos del rescate europeo a la banca. No obstante, la venta Ribera Salud se remonta incluso antes de la fusión de Bancaja y Caja Madrid y por ella se han interesado Capio -que tuvo un periodo de negociación en exclusiva-, Atitlán -el fondo de capital riesgo vinculado a Juan Roig- o la constructora valenciana Rover Alcisa, entre otros.
El proceso de externacionalización de la sanidad madrileña ha retrasado la operación, ya que el precio a pagar por Centene no podía ser el mismo en función de si Ribera se adjudicaba algún centro. Una vez despejada esa incertidumbre, que finalmente se resolvió con la anulación de un proceso en el que el grupo valenciano se había adjudicado dos hospitales -un contrato de unos 2.300 millones de euros- Bankia y Centene tenían el camino despejado para fijar las condiciones concretas del traspaso.
El caso de Banco Sabadell, que a su vez tomó esta participación tras comprar la CAM, es distinto al de Bankia, ya que su intención es permanecer en Ribera Salud a través del fondo BS Capital.
De hecho, según apuntan fuentes conocedoras del proceso, es el banco catalán quien pone en contacto al grupo estadounidense con Bankia para facilitarle la salida.
Con BS Capital como socio financiero y Centene como pilar industrial, el grupo sanitario valenciano, que participa en las concesiones de cuatro hospitales repartidos por la Comunitat, buscará iniciar su expansión internacional.
Dos factores justifican ese giro. Por un lado el reciente anuncio del presidente de la Generalitat de que no habrá ningún tipo de prórroga ni nuevas concesiones en gestión sanitaria en la Comunitat, a lo que se une la intención manifestada por grupos de la oposición de revertir las concesiones actuales si llegan al Gobierno. Por otro, las alianzas recientemente establecidas por el grupo sanitario valenciano con empresas de sectores complementarios.
Sede en la Comunitat
Es el caso del pacto que alcanzó con la constructora OHL para presentarse a los concursos para gestionar hospitales de la Comunidad de Madrid, proceso en el que el Gobierno regional ha dado marcha atrás. Más allá de las adjudicaciones en Madrid, la alianza tenía una vocación de largo plazo, ya que OHL es una constructora muy enfocada a la construcción de infraestructuras sanitarias en Oriente Medio o Latinoamérica. Los planes de expansión de Centene también se centran en Suramérica.
Pese a todo, fuentes conocedoras de la negociación apuntan que Ribera Salud seguirá manteniendo su sede en la Comunitat. Esta fue una de las cuestiones que el presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, habría trasladado a los responsables de la empresa norteamericana en sus encuentros.
Ribera Salud es una de las empresas más importante de la Comunitat por volumen de facturación. Sus ventas el año pasado alcanzaron los 320 millones de euros frente a los 356 millones del ejercicio anterior. El descenso en las ventas se debe a que ha sido su primer año sin los hospitales de Manises y Torrejón, aunque el grupo ingresó 78 millones con el traspaso de estos dos centros.

divendres, 7 de març del 2014

Visita a l'Hospital i declaració a Les Corts.

Hem llegit a la premsa que el número dos de la Conselleria de Sanitat, Luís Ibáñez, va declarar en la seua visita a l’Hospital de La Ribera que el model de concessions sanitàries (modelo Alzira) no és cap problema, que funciona bé i que millor no tocar allò que funciona, que els professionals del departament estan plenament  implicats en el “model” i que no els importa gens que les una empresa nord-americana compre el 50% de els accions de Ribera Salud.

A l’endemà, el president Fabra, en resposta a una interpel·lació a les Corts Valencianes, es va comprometre a no prorrogar les concessions actuals ni fer-ne de noves abans de les eleccions. Aprofità per recordar que els contractes actuals estan ben blindats i que quan els partits que ara estan en l’oposició tinguen responsabilitats de govern no podran recuperar la gestió de la Sanitat Pública.

Arran d’aquestes dues notícies, des de la Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera volem fer unes puntualitzacions perquè, a la llarga, les privatitzacions sempre són més cares que la gestió directa, perquè les empreses ho són per a guanyar diners, per acontentar als seus inversors. Els diners que es guanyen en la Salut de les persones són els que no s’inverteixen en la Salut de les persones.

A hores d’ara no sabem què està passant amb els comptes del Departament i Hospital de La Ribera. El “modelo Alzira” és un model opac, on s’amaguen les els comptes, les llistes d’espera, els contractes amb els treballadors, el negoci que es fa amb les asseguradores i els pacients als que s’atén de forma privada. El Consell de Salut del Departament, òrgan que hauria de controlar el funcionament perquè així ho diu la llei, no té accés a la informació real i vertadera. I el Comissionat, que hauria de vigilar en nom de la Conselleria que tot es faça com cal, no ens dóna garanties que així siga.

No es creguem les enquestes de satisfacció dels usuaris perquè no coincideixen amb el que els pacients i familiars conten que els passa i els ha passat. I perquè sabem que, segons es fan les preguntes, quan i a qui, és fàcil endevinar quines seran les respostes. Ningú no es pot creure que qualsevol servei tinga vora un 100% de satisfacció dels usuaris.

Quant als treballadors i treballadores de l’Hospital i el Departament, estem segurs que la majoria ho són, bons professionals, però que preferiríem que en lloc de estar “ben implicats amb el model”, com diu el Sr. Ibàñez, estiguen ben implicats amb la Salut dels riberencs. I açò potser no siga tan fàcil de congeniar quan els contractes laborals no depenen només dels principis de mèrit i d’igualtat d’oportunitats sinó d’altres menys professionals. I això arriba a provocar manca de qualitat de la que els pacients perceben en la seua pròpia salut. El “modelo Alzira” de l’Hospital i Departament de La Ribera està provocant una excessiva rotació de professionals, produïda per l’estrés laboral, la inseguretat en el treball, la pressió assistencial i la reducció del salari respecte dels públics. I hi ha treballadors que quan troben feina en la Sanitat Pública se’n van. El que no repercuteix, tampoc, en la qualitat del servei.

En definitiva la concessionària Ribera Salud cuida més als accionistes i als comptes de beneficis que a la Salut de La Ribera, per la qual cosa seguirem lluitant per aconseguir la reversió de la gestió del Departament i Hospital de La Ribera quan acabe la concessió en 2018 o, si pot ser, abans. Per açò, esperem que siga veritat el que digué el president Fabra a Les Corts i no hi haja intents de pròrroga de la concessió ni maniobres semblants més o menys clares o amagades, que dificulten la reversió.

Perquè volem una Sanitat Pública, de Qualitat, Eficient i Transparent,  amb el Control Social necessari. Perquè la Salut és un Dret i no ha de ser un Negoci.

Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera

dilluns, 3 de març del 2014

La sanitat a La Ribera. Està al servei dels ciutadans o dels accionistes? Cal exigir transparència.



En el 2018 finalitza el termini de  la concessió administrativa que gestiona el departament de salut de la Ribera i, segons el contracte que signaren la Conselleria de Sanitat i l’empresa adjudicatària, el servei ha de revertir a l’Administració Pública. Però mentre arriba eixe moment, els ciutadans d’esta comarca hem d’exigir que l’empresa complisca amb el plec de condicions segons el qual Ribera Salut està obligada a oferir una cartera de serveis a canvi d’una prima per càpita anual per ciutadà (l’any 2003 era 379 € i ha anat augmentant fins prop dels 700 euros actuals). Així, mentre la Conselleria està aplicant retalls pressupostaris en els departaments de gestió directa del Consell com pot ser Xàtiva o Gandia, en el de la Ribera no és així ja que ha de complir amb un contracte mercantil i en compte de disminuir ha hagut d’augmentar en el 2013 la prima per càpita.


És molt important tindre en compte aquesta situació peculiar del Departament de La Ribera -al què no afecten els retalls imposats per la Conselleria de Sanitat als departaments de gestió directa i  pública-  per a que els ciutadans, més enllà d’estar contents per tindre un Hospital, ens preguntem per què  si la Conselleria esta pagant el que s’ha estipulat pel 100% dels serveis contractats com és que en l’empresa  Ribera Salut estan aplicant  al departament els mateixos retalls que en Xàtiva o a Gandia. Inclús en alguns serveis  han arribat a més,  és  una cosa que no s’entén i que fa que no  ens isquen els comptes.



Com pot ser que cobrant més cada any, han llevat personal d’urgències en els CSI de Sueca, Carlet, Alzira, Cullera, Benifaió; no han substituït les baixes ni les jubilacions deixant baix mínims molts serveis de l’hospital i primària, alhora que han reduït a la mínima expressió el personal de la  unitat d’atenció domiciliària sobrecarregant una primària ja minvada; sense oblidar que a l’estiu va ser el primer i l’únic departament durant anys a tancar a les vesprades el servei ordinari dels centres de salut, com també en idear el sistema per a dificultar  l’accés dels usuaris als especialistes on ja no depèn del metge de capçalera enviar-los si no d’un procediment que es dilata en el temps i que emmascara les llistes d’espera. Si a això sumem una falta d’inversions en els centres sanitaris i la derivació de malalts crònics a una planta d’una residència de la tercera edat fa que continuen sense eixir-nos els comptes, més quan a principis de 2013 l’empresa, al·legant unes possibles pèrdues, va forçar un acord amb els treballadors pel que no hi hauria un augment dels seus salaris.



Tot això ens fa tindre dubtes raonables d’aquest sistema de gestió privada de la sanitat. Sobre tot quan van passant els anys i no és ningun exemple de transparència basant-se en què és una empresa privada. Però és hora que demanem el respecte que aquesta empresa ha de tindre amb els ciutadans. I és pel que hem de dir prou i fer valdre els nostres drets exigint que l’empresa Ribera Salut done comptes davant d’un Consell de Salut del Departament ampliat a tots els grups polítics que tenen representació en la Ribera i  informe del pressupost per al 2014 i dels resultats econòmics del 2013 ja que, per molta independència que tinga com empresa privada, no podem oblidar que està donant un servei públic pel qual rep diners dels nostres impostos. Per tant, i per a dir-ho clar i ras,  ha de donar les explicacions pertinents als seus caps que som tots els ciutadans de la Ribera. I ens haurà de donar explicacions d’on han anat els diners que s’han estalviat en el 2013 aplicant els mateixos retalls que en altres departaments de salut sense haver tingut disminució en els seus ingressos. Cal preguntar el motiu dels retalls en personal i mitjans amb l’excusa que realitzen una gestió eficient dels recursos quan, a no ser que demostren el contrari, el principal motiu per a aplicar estos ajustos injustificats només té com a finalitat augmentar els beneficis que han d’entregar als seus accionistes a costa dels treballadors i dels ciutadans.




Quan el PP  fa la defensa de la privatització de la sanitat es basava  en assegurar que amb la gestió privada hi hauria un augment de l’eficàcia i eficiència amb el mateix pressupost o menor que un departament amb gestió publica. Però amb aquest principi no va tindre en compte que l’empresa pot prioritzar els beneficis dels accionistes al bé comú.  És pel que cal exigir a la Conselleria de Sanitat que realitze una auditoria de la gestió privada de Ribera Salut dels últims anys per a valorar de manera objectiva els resultats de la mateixa. I no estem demanant res més que allò que ve arreplegat en el plec de condicions, on la Conselleria està obligada a fer una auditoria integral anual, els resultats de la qual els ciutadans tenim el dret a conèixer. 




ARTICLE D’OPINIÓ

Adelaida Pau


Regidora Compromís per Alzira

PASSEIG EN BICI PER LA SANITAT PÚBLICA: ALZIRA-CARCAIXENT.



Diumenge dia 2 de març tingué lloc un Passeig en Bici des d’Alzira a Carcaixent, organitzat per la Plataforma de La Ribera per la Sanitat Públic i La Ribera en Bici, per tal de reivindicar per a la comarca una Sanitat Pública  i de Gestió Pública. 
El mig centenar de participants eixiren de la Plaça Major d’Alzira i, després de passar per diferents carrers de la ciutat s’adreçà a Carcaixent en paral·lel al carril bici i de vianants. La primera part del passeig acabà en el Centre de Salut de Carcaixent on, abans de tornar a Alzira, es va llegir un manifest que concretava les raons de voler que la gestió de la sanitat de La Ribera deixe de ser privada:
Estem assistint a una ofensiva contra el sistema sanitari públic, que es concreta en pressions per a la privatització, retalls de drets i prestacions, la incorporació del repagament per als medicaments i serveis que afecten a tota la població i, de manera més greu, a col·lectius com les persones aturades, pensionistes o dependents, a més de l’exclusió dels immigrants de l’atenció primària.
En la Ribera del Xúquer aquesta situació portem patint-la ja massa anys ja que va ser la primera comarca on es va implantar el model de gestió per concessió administrativa d’un Departament de Salut, primer pas per privatitzar tota la sanitat pública. En aquest temps ha estat evident la connivència d’interessos econòmics i polítics i el tracte de favor al sector privat des de la fallida de l’empresa concessionària i el rescat per la Generalitat amb recursos públics.
Denunciem les retallades en les prestacions sanitàries, els assetjaments als i les professionals de la sanitat pública, els repagaments dels serveis i l’especulació sanitària, que van en contra de la necessitat d’aconseguir una Sanitat que volem que siga Pública, Universal, Gratuïta i de Qualitat.
Volem una Sanitat Pública i de Gestió Pública perquè:



  • La gestió privada abandona la Prevenció. Prefereixen curar que previndre les malalties.
  • La gestió privada comporta el nomenament de càrrecs sanitaris per afinitat política.
  • Es contracten treballadors i treballadores sense atendre als principis de mèrit i d’igualtat d’oportunitats.
  • S’elimina la participació ciutadana en la presa de decisions de la política sanitària. Sense transparència.
  • Comporta deteriorament de la informació sanitària pública i la informació que acumulen les empreses privades és fàcil que la usen en el seu benefici de negoci particular.
  • La vinculació dels salaris a objectius de productivitat decidits unilateralment pot provocar menys proves diagnòstiques o menys visites als especialistes, el que incidirà negativament en la nostra salut.
  • Augmenten els riscos d’infeccions hospitalàries i els derivats de la utilització intensiva de les instal·lacions i personal.
  • Els importa més el marketing  i la imatge que la Salut de les Persones.

És per tot açò que continuarem en marxa fins que la gestió de la Sanitat del Departament i Hospital de La Ribera torne a ser Pública quan s’acabe la concessió en 2018 i, si pot ser, abans.
Per una Sanitat Pública Universal, Gratuïta i de Qualitat.
Perquè la Salut és un Dret, i no un Negoci.