Bankia acepta la oferta de Centene por el 50% del grupo sanitario Ribera Salud

 Las Provincias 28/3/14.

Bankia acepta la oferta de Centene por el 50% del grupo sanitario Ribera Salud

El Banco Sabadell se mantendrá en el capital como socio financiero de los estadounidenses, cuyo plan es extender el 'modelo Alzira 'por Latinoamérica

El culebrón para la venta del grupo sanitario Ribera Salud llega a su fin. Bankia, copropietaria del gestor sanitario junto a Banco Sabadell, ya ha aceptado la oferta económica del operador estadounidense Centene Corp por el 50% de la firma, una de las empresas valencianas con mayor volumen de facturación responsable la cobertura sanitaria a 880.000 valencianos. Según aseguran fuentes conocedoras de la operación a este periódico, el acuerdo es total a falta solo de la firma del contrato. Bankia, que está acelerando su plan de desinversiones industriales, anunciará la venta a lo largo de los próximos días.
Tal y como publicó LAS PROVINCIAS, el interés del grupo estadounidense se remonta a mayo del año pasado, momento en el que responsables de esta compañía visitaron España para reunirse con representantes del Gobierno valenciano. Las negociaciones se han extendido durante meses hasta que, a finales del mes pasado, los norteamericanos presentaron una oferta vinculante que Bankia aceptó hace unos días.
Esta es la primera inversión que Centene Corp, que se autodefine como líder en el sector sanitario orientado a la población con menores ingresos, realiza fuera de Estados Unidos. Su base de pacientes en ese país, donde presta el servicio en dieciocho estados, ronda los 2,7 millones de personas y su facturación en 2013 fue superior a los 10.500 millones de dólares, un 37% más que el año anterior.
Bankia heredó esta participación de la extinguida Bancaja. En el momento en el que se creó el grupo Ribera Salud para desarrollar el conocido como 'modelo Alzira' de colaboración público privada en el ámbito sanitario, las dos cajas valencianas -CAM y Bancaja- se repartieron al 50% la propiedad de la sociedad excepto una pequeña parte que quedó para las constructoras del Hospital de La Ribera.
La salida de Bankia forma parte de su plan de venta de participaciones industriales al que está obligada por haber recibido fondos del rescate europeo a la banca. No obstante, la venta Ribera Salud se remonta incluso antes de la fusión de Bancaja y Caja Madrid y por ella se han interesado Capio -que tuvo un periodo de negociación en exclusiva-, Atitlán -el fondo de capital riesgo vinculado a Juan Roig- o la constructora valenciana Rover Alcisa, entre otros.
El proceso de externacionalización de la sanidad madrileña ha retrasado la operación, ya que el precio a pagar por Centene no podía ser el mismo en función de si Ribera se adjudicaba algún centro. Una vez despejada esa incertidumbre, que finalmente se resolvió con la anulación de un proceso en el que el grupo valenciano se había adjudicado dos hospitales -un contrato de unos 2.300 millones de euros- Bankia y Centene tenían el camino despejado para fijar las condiciones concretas del traspaso.
El caso de Banco Sabadell, que a su vez tomó esta participación tras comprar la CAM, es distinto al de Bankia, ya que su intención es permanecer en Ribera Salud a través del fondo BS Capital.
De hecho, según apuntan fuentes conocedoras del proceso, es el banco catalán quien pone en contacto al grupo estadounidense con Bankia para facilitarle la salida.
Con BS Capital como socio financiero y Centene como pilar industrial, el grupo sanitario valenciano, que participa en las concesiones de cuatro hospitales repartidos por la Comunitat, buscará iniciar su expansión internacional.
Dos factores justifican ese giro. Por un lado el reciente anuncio del presidente de la Generalitat de que no habrá ningún tipo de prórroga ni nuevas concesiones en gestión sanitaria en la Comunitat, a lo que se une la intención manifestada por grupos de la oposición de revertir las concesiones actuales si llegan al Gobierno. Por otro, las alianzas recientemente establecidas por el grupo sanitario valenciano con empresas de sectores complementarios.
Sede en la Comunitat
Es el caso del pacto que alcanzó con la constructora OHL para presentarse a los concursos para gestionar hospitales de la Comunidad de Madrid, proceso en el que el Gobierno regional ha dado marcha atrás. Más allá de las adjudicaciones en Madrid, la alianza tenía una vocación de largo plazo, ya que OHL es una constructora muy enfocada a la construcción de infraestructuras sanitarias en Oriente Medio o Latinoamérica. Los planes de expansión de Centene también se centran en Suramérica.
Pese a todo, fuentes conocedoras de la negociación apuntan que Ribera Salud seguirá manteniendo su sede en la Comunitat. Esta fue una de las cuestiones que el presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, habría trasladado a los responsables de la empresa norteamericana en sus encuentros.
Ribera Salud es una de las empresas más importante de la Comunitat por volumen de facturación. Sus ventas el año pasado alcanzaron los 320 millones de euros frente a los 356 millones del ejercicio anterior. El descenso en las ventas se debe a que ha sido su primer año sin los hospitales de Manises y Torrejón, aunque el grupo ingresó 78 millones con el traspaso de estos dos centros.

Visita a l'Hospital i declaració a Les Corts.

Hem llegit a la premsa que el número dos de la Conselleria de Sanitat, Luís Ibáñez, va declarar en la seua visita a l’Hospital de La Ribera que el model de concessions sanitàries (modelo Alzira) no és cap problema, que funciona bé i que millor no tocar allò que funciona, que els professionals del departament estan plenament  implicats en el “model” i que no els importa gens que les una empresa nord-americana compre el 50% de els accions de Ribera Salud.

A l’endemà, el president Fabra, en resposta a una interpel·lació a les Corts Valencianes, es va comprometre a no prorrogar les concessions actuals ni fer-ne de noves abans de les eleccions. Aprofità per recordar que els contractes actuals estan ben blindats i que quan els partits que ara estan en l’oposició tinguen responsabilitats de govern no podran recuperar la gestió de la Sanitat Pública.

Arran d’aquestes dues notícies, des de la Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera volem fer unes puntualitzacions perquè, a la llarga, les privatitzacions sempre són més cares que la gestió directa, perquè les empreses ho són per a guanyar diners, per acontentar als seus inversors. Els diners que es guanyen en la Salut de les persones són els que no s’inverteixen en la Salut de les persones.

A hores d’ara no sabem què està passant amb els comptes del Departament i Hospital de La Ribera. El “modelo Alzira” és un model opac, on s’amaguen les els comptes, les llistes d’espera, els contractes amb els treballadors, el negoci que es fa amb les asseguradores i els pacients als que s’atén de forma privada. El Consell de Salut del Departament, òrgan que hauria de controlar el funcionament perquè així ho diu la llei, no té accés a la informació real i vertadera. I el Comissionat, que hauria de vigilar en nom de la Conselleria que tot es faça com cal, no ens dóna garanties que així siga.

No es creguem les enquestes de satisfacció dels usuaris perquè no coincideixen amb el que els pacients i familiars conten que els passa i els ha passat. I perquè sabem que, segons es fan les preguntes, quan i a qui, és fàcil endevinar quines seran les respostes. Ningú no es pot creure que qualsevol servei tinga vora un 100% de satisfacció dels usuaris.

Quant als treballadors i treballadores de l’Hospital i el Departament, estem segurs que la majoria ho són, bons professionals, però que preferiríem que en lloc de estar “ben implicats amb el model”, com diu el Sr. Ibàñez, estiguen ben implicats amb la Salut dels riberencs. I açò potser no siga tan fàcil de congeniar quan els contractes laborals no depenen només dels principis de mèrit i d’igualtat d’oportunitats sinó d’altres menys professionals. I això arriba a provocar manca de qualitat de la que els pacients perceben en la seua pròpia salut. El “modelo Alzira” de l’Hospital i Departament de La Ribera està provocant una excessiva rotació de professionals, produïda per l’estrés laboral, la inseguretat en el treball, la pressió assistencial i la reducció del salari respecte dels públics. I hi ha treballadors que quan troben feina en la Sanitat Pública se’n van. El que no repercuteix, tampoc, en la qualitat del servei.

En definitiva la concessionària Ribera Salud cuida més als accionistes i als comptes de beneficis que a la Salut de La Ribera, per la qual cosa seguirem lluitant per aconseguir la reversió de la gestió del Departament i Hospital de La Ribera quan acabe la concessió en 2018 o, si pot ser, abans. Per açò, esperem que siga veritat el que digué el president Fabra a Les Corts i no hi haja intents de pròrroga de la concessió ni maniobres semblants més o menys clares o amagades, que dificulten la reversió.

Perquè volem una Sanitat Pública, de Qualitat, Eficient i Transparent,  amb el Control Social necessari. Perquè la Salut és un Dret i no ha de ser un Negoci.

Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera

La sanitat a La Ribera. Està al servei dels ciutadans o dels accionistes? Cal exigir transparència.

En el 2018 finalitza el termini de  la concessió administrativa que gestiona el departament de salut de la Ribera i, segons el contracte que signaren la Conselleria de Sanitat i l’empresa adjudicatària, el servei ha de revertir a l’Administració Pública. Però mentre arriba eixe moment, els ciutadans d’esta comarca hem d’exigir que l’empresa complisca amb el plec de condicions segons el qual Ribera Salut està obligada a oferir una cartera de serveis a canvi d’una prima per càpita anual per ciutadà (l’any 2003 era 379 € i ha anat augmentant fins prop dels 700 euros actuals). Així, mentre la Conselleria està aplicant retalls pressupostaris en els departaments de gestió directa del Consell com pot ser Xàtiva o Gandia, en el de la Ribera no és així ja que ha de complir amb un contracte mercantil i en compte de disminuir ha hagut d’augmentar en el 2013 la prima per càpita.

És molt important tindre en compte aquesta situació peculiar del Departament de La Ribera -al què no afecten els retalls imposats per la Conselleria de Sanitat als departaments de gestió directa i  pública-  per a que els ciutadans, més enllà d’estar contents per tindre un Hospital, ens preguntem per què  si la Conselleria esta pagant el que s’ha estipulat pel 100% dels serveis contractats com és que en l’empresa  Ribera Salut estan aplicant  al departament els mateixos retalls que en Xàtiva o a Gandia. Inclús en alguns serveis  han arribat a més,  és  una cosa que no s’entén i que fa que no  ens isquen els comptes.

Com pot ser que cobrant més cada any, han llevat personal d’urgències en els CSI de Sueca, Carlet, Alzira, Cullera, Benifaió; no han substituït les baixes ni les jubilacions deixant baix mínims molts serveis de l’hospital i primària, alhora que han reduït a la mínima expressió el personal de la  unitat d’atenció domiciliària sobrecarregant una primària ja minvada; sense oblidar que a l’estiu va ser el primer i l’únic departament durant anys a tancar a les vesprades el servei ordinari dels centres de salut, com també en idear el sistema per a dificultar  l’accés dels usuaris als especialistes on ja no depèn del metge de capçalera enviar-los si no d’un procediment que es dilata en el temps i que emmascara les llistes d’espera. Si a això sumem una falta d’inversions en els centres sanitaris i la derivació de malalts crònics a una planta d’una residència de la tercera edat fa que continuen sense eixir-nos els comptes, més quan a principis de 2013 l’empresa, al·legant unes possibles pèrdues, va forçar un acord amb els treballadors pel que no hi hauria un augment dels seus salaris.

Tot això ens fa tindre dubtes raonables d’aquest sistema de gestió privada de la sanitat. Sobre tot quan van passant els anys i no és ningun exemple de transparència basant-se en què és una empresa privada. Però és hora que demanem el respecte que aquesta empresa ha de tindre amb els ciutadans. I és pel que hem de dir prou i fer valdre els nostres drets exigint que l’empresa Ribera Salut done comptes davant d’un Consell de Salut del Departament ampliat a tots els grups polítics que tenen representació en la Ribera i  informe del pressupost per al 2014 i dels resultats econòmics del 2013 ja que, per molta independència que tinga com empresa privada, no podem oblidar que està donant un servei públic pel qual rep diners dels nostres impostos. Per tant, i per a dir-ho clar i ras,  ha de donar les explicacions pertinents als seus caps que som tots els ciutadans de la Ribera. I ens haurà de donar explicacions d’on han anat els diners que s’han estalviat en el 2013 aplicant els mateixos retalls que en altres departaments de salut sense haver tingut disminució en els seus ingressos. Cal preguntar el motiu dels retalls en personal i mitjans amb l’excusa que realitzen una gestió eficient dels recursos quan, a no ser que demostren el contrari, el principal motiu per a aplicar estos ajustos injustificats només té com a finalitat augmentar els beneficis que han d’entregar als seus accionistes a costa dels treballadors i dels ciutadans.

Quan el PP  fa la defensa de la privatització de la sanitat es basava  en assegurar que amb la gestió privada hi hauria un augment de l’eficàcia i eficiència amb el mateix pressupost o menor que un departament amb gestió publica. Però amb aquest principi no va tindre en compte que l’empresa pot prioritzar els beneficis dels accionistes al bé comú.  És pel que cal exigir a la Conselleria de Sanitat que realitze una auditoria de la gestió privada de Ribera Salut dels últims anys per a valorar de manera objectiva els resultats de la mateixa. I no estem demanant res més que allò que ve arreplegat en el plec de condicions, on la Conselleria està obligada a fer una auditoria integral anual, els resultats de la qual els ciutadans tenim el dret a conèixer. 

ARTICLE D’OPINIÓ

Adelaida Pau

Regidora Compromís per Alzira

PASSEIG EN BICI PER LA SANITAT PÚBLICA: ALZIRA-CARCAIXENT.

Diumenge dia 2 de març tingué lloc un Passeig en Bici des d’Alzira a Carcaixent, organitzat per la Plataforma de La Ribera per la Sanitat Públic i La Ribera en Bici, per tal de reivindicar per a la comarca una Sanitat Pública  i de Gestió Pública. 

El mig centenar de participants eixiren de la Plaça Major d’Alzira i, després de passar per diferents carrers de la ciutat s’adreçà a Carcaixent en paral·lel al carril bici i de vianants. La primera part del passeig acabà en el Centre de Salut de Carcaixent on, abans de tornar a Alzira, es va llegir un manifest que concretava les raons de voler que la gestió de la sanitat de La Ribera deixe de ser privada:

MANIFEST: PER UNA SANITAT PÚBLICA  I DE GESTIÓ PÚBLICA

Estem assistint a una ofensiva contra el sistema sanitari públic, que es concreta en pressions per a la privatització, retalls de drets i prestacions, la incorporació del repagament per als medicaments i serveis que afecten a tota la població i, de manera més greu, a col·lectius com les persones aturades, pensionistes o dependents, a més de l’exclusió dels immigrants de l’atenció primària.

En la Ribera del Xúquer aquesta situació portem patint-la ja massa anys ja que va ser la primera comarca on es va implantar el model de gestió per concessió administrativa d’un Departament de Salut, primer pas per privatitzar tota la sanitat pública. En aquest temps ha estat evident la connivència d’interessos econòmics i polítics i el tracte de favor al sector privat des de la fallida de l’empresa concessionària i el rescat per la Generalitat amb recursos públics.

Denunciem les retallades en les prestacions sanitàries, els assetjaments als i les professionals de la sanitat pública, els repagaments dels serveis i l’especulació sanitària, que van en contra de la necessitat d’aconseguir una Sanitat que volem que siga Pública, Universal, Gratuïta i de Qualitat.

Volem una Sanitat Pública i de Gestió Pública perquè:

• La gestió privada abandona la Prevenció. Prefereixen curar que previndre les malalties.
• La gestió privada comporta el nomenament de càrrecs sanitaris per afinitat política.
• Es contracten treballadors i treballadores sense atendre als principis de mèrit i d’igualtat d’oportunitats.
• S’elimina la participació ciutadana en la presa de decisions de la política sanitària. Sense transparència.
• Comporta deteriorament de la informació sanitària pública i la informació que acumulen les empreses privades és fàcil que la usen en el seu benefici de negoci particular.
• La vinculació dels salaris a objectius de productivitat decidits unilateralment pot provocar menys proves diagnòstiques o menys visites als especialistes, el que incidirà negativament en la nostra salut.
• Augmenten els riscos d’infeccions hospitalàries i els derivats de la utilització intensiva de les instal·lacions i personal.
• Els importa més el marketing  i la imatge que la Salut de les Persones.

És per tot açò que continuarem en marxa fins que la gestió de la Sanitat del Departament i Hospital de La Ribera torne a ser Pública quan s’acabe la concessió en 2018 i, si pot ser, abans.

Per una Sanitat Pública Universal, Gratuïta i de Qualitat.

Perquè la Salut és un Dret, i no un Negoci.