LA SUPOSADA RENDIBILITAT DEL SISTEMA SANITARI PRIVATITZAT "MODEL ALZIRA"

El discurs que escoltem repetidament sobre la superioritat de la gestió sanitària privada front a la gestió pública es repetix en les declaracions i discursos dels polítics, en especial en els del PP. Davant d'aquesta aposta política de transferir la gestió de la Sanitat i la incapacitat de l’Administració del Consell Valencià per gestionar directament un dels pilars bàsics de la societat del benestar, existeixen posicionaments científics avalats per societats professionals que posen en dubte la rendibilitat de la privatització.

Per exemple, la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitaria (SESPAS) en la que s’integren nombroses associacions professionals i societats científiques com la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SES), Juristes de la Salut (JS), Red Espanyola de Atención Primària (REAP), etc., adverteixen al seu informe de novembre de 2012 que la limitada informació disponible sobre aquest tipus d’experiències de gestió privatitzada solament ha permès alertar del risc que l'excessiva proximitat entre autoritats i concessions pot reduir la eficàcia de la supervisió sobre els serveis prestats (Posicionament de SESPAS sobre la privatizació de la gestió dels serveis sanitaris)

Un clar exemple el tenim ací en Alzira. Hem vist com el comissionat anterior, Sr. Manuel Marin, ha passat de ser el “teòric” controlador del servei públic (era l'encarregat de la Conselleria de controlar la gestió privada de l'Àrea de Salut) a ser el gerent de la empresa privada a la que controlava. És el que ara s'anomena la “porta giratòria de la Sanitat”, aquells gestors que passen a gestionar, ara des del públic, adés des del privat, segons com (els) convinga...

No és cert o, almenys, no està demostrat que aquest sistema de gestió privada siga més econòmic. Entre altres coses perquè els costos que s’imputen als pacients de la Ribera, pel “pagament capitatiu” (un tant que se'ls paga per cada persona de l'Àrea) no inclouen prestacions concretes com són les pròtesis, la farmàcia, l'oxigenoterapia, el transport sanitari, etc. Unes prestacions sanitàries que si que es fan valdre en els costos a altres hospitals de gestió purament pública.

Per açò, no és poden validar les comparacions entre els dos sistemes de gestió si no es posen en la balança les mateixes prestacions que es gestionen, les mateixes premises i els mateixos resultats.

Al nostre entorn, igual que manifesta l’informe del SESPAS, no es coneix cap estudi elaborat per entitats independents que avalen aquest model. Millor dit, tot el que ix a la llum son “informes” o notes i declaracions efectuades per les pròpies entitats implicades o per persones que estan o han estat en la gestió de la UTE Ribera-Salut, l'empresa adjudicatària. Uns documents i declaracions més pròximes al màrqueting i la propaganda que a una anàlisi seriosa i rigorosa. Per altra part és més que qüestionable la transferència de riscos efectuada a la UTE Ribera–Salut. Sabem que, sense la renegociació efectuada amb posterioritat en el contracte de concessió, afegint uns quants milions al tracte inicial i fent-los assumir -i pagant-los- també l’Atenció Primària, no haguera segut viable aquesta formula. Al final els diners sempre eixen del sistema públic i van a parar al privat.
 

Des de la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de la Ribera treballem per donar una mica de llum que esclarisca l'opacitat de l'actual gestió privada, i analitzar i fer públics els resultats reals en la salut de la població de la comarca. Sense renunciar en cap moment a aconseguir que la gestió del nostre sistema sanitari torne a ser pública, com no hauria d'haver deixat de ser mai.

Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera

La inoperància del Consell de Salut del Departament deixa la solució del problema de l’aigua a la Ribera en un voluntarisme més o menys possibilista.

EL CONSELL DE SALUT NO ASSUMEIX LA SEUA RESPONSABILITAT

 

La darrera reunió del Consell de Salut del Departament ha tingut un resultat defraudant quant al punt de l'ordre del dia que tractava de la problemàtica de l'aigua potable. Tota la informació subministrada pel director de Salut Pública ja estava present als mitjans de comunicació dies o setmanes abans d’aquesta reunió.

Els veïns i veïnes de la Ribera s’esperaven i, sense dubte, es mereixien alguna cosa més que deixar en mans del voluntarisme de l’ Administració instal·lar sistemes de depuració. La Generalitat Valenciana, responsable última de la salubritat de l’aigua de consum humà, no ha sigut capaç d’enviar a cap persona de la Conselleria amb capacitat de decisió i ha deixat en mans d’un tècnic la responsabilitat de donar unes explicacions que ja eren ben sabudes. 

El tema de l’aigua potable és molt important y hauria d’haver donat explicacions algun alt responsable polítics, com el Director General de l’Aigua, Sr. José Alberto Comos, o el Vicepresident del Consell el Sr. José Ciscar. Però, una vegada més, no han donat la cara i hagut de ser el Sr. Rosendo Sanz, Director de Salut Pública del Departament, el qui, sense ser especialista ni responsable del tema, ha explicat el que ja sabíem. I sense afegir cap compromís ni alternativa viable per resoldre el problema a curt termini. Estem on estàvem

El Consell de Salut, òrgan de participació de la comunitat en la Sanitat del Departament, sense capacitat de decisió i controlat per la majoria del PP, ha perdut l’ocasió de plantejar directament al Consell la urgència en resoldre el problema de l’aigua, un problema que el PP no ha solucionat en 18 anys de govern.

COM AFECTA L'AIGUA QUE HEM BEGUT A LA SALUT?

 D’altra banda, a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública ens preocupa que no es plantege des d’aquest órgan de participació la necessitat de cap estudi de la repercussió en la salut dels veïns el consum durant tants anys dels herbicides i dels excessos de nitrats en l’aigua. Volem saber quins efectes té en el cos humà l’herbicida (terbumetona-desetil) detectat en l’aigua de consum humà en Alzira , Corbera, Carcaixent i altres poblacions de la comarca. I si la seua associació als nitrats i altres pesticides incrementa el risc de la salut de les persones. També volem saber si hi ha estudis que relacionen l’augment de càncer o algun tipus de malformacions amb aquest tipus d’herbicides i la incidència de neoplàsies en comparació amb altres comarques. I si no hi ha estudis, que comencen a fer-se.

Es una autèntica falta de sensibilitat i una irresponsabilitat no actuar per donar solucions a un problema d’importància capital. L’aigua potable, que va ser en el seu dia una fita en el progrés per a la societat i va permetre la desaparició de malalties com el còlera o les gastroenteritis, ara torna a ser un focus de problemes de salut publica, per desídia del Consell.

El ciutadà que paga mensualment els impostos en el rebut de l’aigua (que entre Ajuntament, IVA, clavegueram i cànon de sanejament de la Generalitat, signifiquen més del 50% del rebut domèstic) veu com l’Administració, desprès d’embutxacar-se els diners, no posa remei per tal que els veïns no continuem consumint aigua amb substàncies perilloses. Estem pagant per un producte nociu per a la salut. Per molt menys, a altres empreses distribuïdores d’aliments els han retirat els productes del mercat. 

Ens calen ja unes mesures ràpides i eficaces que tornen a donar-nos una aigua potable, però també ens cal una bona informació del que ha passat i una investigació i depuració de responsabilitats d’aquells que haurien de cuidar per la nostra salut i és ben clar que no ho fan.

Arreplega de Queixes i Incidències sobre l'Hospital i els Centres de Salut de La Ribera.

Les persones que som ateses, o necessitem ser ateses, en l'Hospital de la Ribera o en els Centres de Salut, patim moltes vegades els efectes de ser una empresa privada la que està gestionant el Departament.

Massa vegada ocorren coses que no haurien de passar, però no ens solen donar una resposta positiva quan fem alguna reclamació, si és que ens l'accepten. Llistes d'Espera ("Agendes") eternes, manca d'atenció, ajornaments de proves, negativa de proves necessàries, neteja, resultats inesperats, etc. Una realitat que no millora l'atenció sanitària de la ciutadania sinó que, de vegades, afegeixen un patiment extra al propi de la malaltia.

Els convidem a que expliquen les queixes i les incidències negatives que tinguen sobre el funcionament de l'Hospital i els Centres de Salut de La Ribera, per tal que no es quede en sofriment personal i familiar i puguem fer alguna cosa per anar canviant-ho. 

Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera.

La lliure elecció de metge i hospital posada en dubte pel nou conseller Sr. Llombart .

El nou conseller de Sanitat, Sr. Llombart, ho te difícil si pensa que pot restringir més els drets del usuaris de la Sanitat Pública. La nova ocurrència del responsable polític complicarà més encara el dret dels usuaris en la elecció de metge i hospital.

El Sr. conseller desconeix que, per dur a cap aquesta nova idea, ha de botar-se al menys la Llei General de Sanitat (article 10.13: dret a elegir metge ; 15.1 ;15.2 i 27.9 de segona opinió) i dos lleis aprovades pel propi Consell de la Generalitat Valenciana, la Llei 1/2003 de Drets i informació al pacient, que arreplega al seu article 3 el dret de tots els pacients de la Comunitat Valenciana a elegir metge/pediatra i especialista; i el Decret 37/2006 del Consell pel que es regula la lliure elecció de metge i centre en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Però la realitat és una altra i tota aquesta regulació normativa que, en teoria, defensa la lliure elecció de metge i hospital, en la pràctica es veu entrebancada per la competència entre hospitals (i més si són de gestió privada com el d’Alzira) i la desmesura dels gestors econòmics per no perdre diners o clients (com els agrada anomenar als usuaris de la sanitat).

Resulta contradictori que el conseller limite la capacitat de lliure elecció als usuaris de la Sanitat Pública i per altra part, que l’hospital puga atendre als usuaris de les distintes companyes asseguradores per la via privada, sense filtres.

Per altra banda, aquesta proposta d’estalvi i limitació dels drets, que en el cas d’Alzira suposa al voltant de 20 milions d’euros a l'any, posa en tela de judici la gestió dels gerents per la competència deslleial front a altres hospitals. I posa també en un compromís als comissionats dels hospitals de gestió privada (cada vegada més nombrosos). Però, sobre tot, limita als usuaris a elegir, com els permet la llei, l’hospital que desitgen.

Veritablement, és un calvari demanar ser atès en qualsevol altre hospital, fora del Departament: les traves, les dificultats i les normes internes provoquen que, en la realitat, no siga una possibilitat massa factible.

Malgrat tot, des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Públic de La Ribera animem als usuaris de la sanitat a fer un ús responsable i exigir, si així ho desitgen, la lliure elecció efectiva de metge i hospital. Perquè la salut de les persones, la relació entre metge i pacient i la confiança en el sistema sanitari no pot definir-se únicament en termes d'interessos polítics, econòmics i empresarials.