
El
Sr. conseller desconeix que, per dur a cap aquesta nova idea, ha de
botar-se al menys la Llei General de Sanitat (article
10.13: dret a elegir metge ; 15.1 ;15.2 i 27.9 de segona
opinió) i dos lleis aprovades pel propi Consell de la
Generalitat Valenciana, la Llei 1/2003 de Drets i informació
al pacient, que arreplega al seu article 3 el dret de tots
els pacients de la Comunitat Valenciana a elegir metge/pediatra i
especialista; i el Decret 37/2006 del Consell pel
que es regula la lliure elecció de metge i centre en
l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Però
la realitat és una altra i tota aquesta regulació normativa que, en
teoria, defensa la lliure elecció de metge i hospital, en la
pràctica es veu entrebancada per la competència entre hospitals (i
més si són de gestió privada com el d’Alzira) i la desmesura
dels gestors econòmics per no perdre diners o clients (com
els agrada anomenar als usuaris de la sanitat).
Resulta contradictori que el conseller limite la capacitat de lliure elecció als usuaris de la Sanitat Pública i per altra part, que l’hospital puga atendre als usuaris de les distintes companyes asseguradores per la via privada, sense filtres.

Veritablement,
és un calvari demanar ser atès en qualsevol altre hospital, fora
del Departament: les traves, les dificultats i les normes internes
provoquen que, en la realitat, no siga una possibilitat massa
factible.
Malgrat
tot, des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Públic de La Ribera animem
als usuaris de la sanitat a fer un ús responsable i exigir, si així
ho desitgen, la lliure elecció efectiva de metge i hospital. Perquè
la salut de les persones, la relació entre metge i pacient i la
confiança en el sistema sanitari no pot definir-se únicament en
termes d'interessos polítics, econòmics i empresarials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada