dilluns, 3 de març del 2014

PASSEIG EN BICI PER LA SANITAT PÚBLICA: ALZIRA-CARCAIXENT.



Diumenge dia 2 de març tingué lloc un Passeig en Bici des d’Alzira a Carcaixent, organitzat per la Plataforma de La Ribera per la Sanitat Públic i La Ribera en Bici, per tal de reivindicar per a la comarca una Sanitat Pública  i de Gestió Pública. 
El mig centenar de participants eixiren de la Plaça Major d’Alzira i, després de passar per diferents carrers de la ciutat s’adreçà a Carcaixent en paral·lel al carril bici i de vianants. La primera part del passeig acabà en el Centre de Salut de Carcaixent on, abans de tornar a Alzira, es va llegir un manifest que concretava les raons de voler que la gestió de la sanitat de La Ribera deixe de ser privada:
Estem assistint a una ofensiva contra el sistema sanitari públic, que es concreta en pressions per a la privatització, retalls de drets i prestacions, la incorporació del repagament per als medicaments i serveis que afecten a tota la població i, de manera més greu, a col·lectius com les persones aturades, pensionistes o dependents, a més de l’exclusió dels immigrants de l’atenció primària.
En la Ribera del Xúquer aquesta situació portem patint-la ja massa anys ja que va ser la primera comarca on es va implantar el model de gestió per concessió administrativa d’un Departament de Salut, primer pas per privatitzar tota la sanitat pública. En aquest temps ha estat evident la connivència d’interessos econòmics i polítics i el tracte de favor al sector privat des de la fallida de l’empresa concessionària i el rescat per la Generalitat amb recursos públics.
Denunciem les retallades en les prestacions sanitàries, els assetjaments als i les professionals de la sanitat pública, els repagaments dels serveis i l’especulació sanitària, que van en contra de la necessitat d’aconseguir una Sanitat que volem que siga Pública, Universal, Gratuïta i de Qualitat.
Volem una Sanitat Pública i de Gestió Pública perquè:



  • La gestió privada abandona la Prevenció. Prefereixen curar que previndre les malalties.
  • La gestió privada comporta el nomenament de càrrecs sanitaris per afinitat política.
  • Es contracten treballadors i treballadores sense atendre als principis de mèrit i d’igualtat d’oportunitats.
  • S’elimina la participació ciutadana en la presa de decisions de la política sanitària. Sense transparència.
  • Comporta deteriorament de la informació sanitària pública i la informació que acumulen les empreses privades és fàcil que la usen en el seu benefici de negoci particular.
  • La vinculació dels salaris a objectius de productivitat decidits unilateralment pot provocar menys proves diagnòstiques o menys visites als especialistes, el que incidirà negativament en la nostra salut.
  • Augmenten els riscos d’infeccions hospitalàries i els derivats de la utilització intensiva de les instal·lacions i personal.
  • Els importa més el marketing  i la imatge que la Salut de les Persones.

És per tot açò que continuarem en marxa fins que la gestió de la Sanitat del Departament i Hospital de La Ribera torne a ser Pública quan s’acabe la concessió en 2018 i, si pot ser, abans.
Per una Sanitat Pública Universal, Gratuïta i de Qualitat.
Perquè la Salut és un Dret, i no un Negoci. 




diumenge, 2 de febrer del 2014

ACTE DE SIGNATURA DEL COMPROMÍS DE REVERSIÓ DEL DEPARTAMENT I HOSPITAL DE LA RIBERA A LA GESTIÓ PÚBLICA



En juliol de 2013 la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de la Ribera ens vam dirigir als grups polítics de les Corts Valencianes (Socialista, Compromís, Esquerra Unida i Popular) amb un escrit en el que demanàvem el seu compromís per a revertir a la sanitat pública la gestió sanitària del Departament i Hospital de La Ribera, ara mateix amb una concessió administrativa. A més a més, es demanava fer un seguiment exhaustiu de les actuals concessions i que no es comprometera cap prorroga més enllà dels actuals terminis.
Hui set mesos després, la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de la Ribera dona un pas mes endavant demanant que el compromís es faça públicament amb un document escrit en el que es manifeste la voluntat dels partits que així ho consideren de posar punt i final a una aventura sanitària que fa negocis amb la salut. 

Per això, es va celebrar una assemblea oberta divendre 31de gener a les 12:30 h. a la seu de la Mancomunitat de La Ribera Alta, a la que van assistir en representació dels partits amb grup parlamentari: per part del PSPV-PSOE els diputats Francesc Signes, Mª Jose Salvador i Ignasi Subías; per EUPV la diputada Marina Albiol i els coordinadors de la Ribera Baixa, Felip Hernandis, i el de la Ribera Alta, Asensi Garcia; i per Compromís el diputat al Congrés Joan Baldoví, la Coordinadora de Polítiques Sectorials Maria Josep Ortega i Toni Planells, portaveu comarcal de la Ribera Baixa. I com a representants del món sindical, Pascual Izquierdo, de Sanitat d'UGT i Arturo León, de Sanitat de CCOO.Socio
També han estat presents representants d'altres organitzacions polítiques i socials de la comarca i de les distintes organitzacions que conformen la Plataforma. 



En l’acte , Ignasi Subías, Marina Albiol i Joan Baldoví han signat quatre còpies del DOCUMENT, una per a cadascú i una altra per a guardar-la per la Plataforma,  amb tres punts que esperem que conformen una realitat el més aviat possible :

  1. Es comprometem públicament a que la gestió de l’Àrea de Salut de La Ribera i dels altres Departaments Sanitaris, torne a ser pública en el menor temps possible i evitar, en qualsevol cas, pròrrogues o noves concessions seguint el model de privatització o externalització de la Sanitat Pública del Departament de La Ribera després de 2018, i donar per finalitzat aquest model.
  2. D'acord amb l'informe de la Comissió Nacional de la Competència i tenint en compte també les causes que han originat la paralització judicial del procés de privatització de la Sanitat Pública a Madrid, estudiaran i, en el seu cas, revisaran l’adjudicació que és va fer al seu dia a la UTE Ribera Salud de la gestió de l'Hospital i el Departament de La Ribera.
  3. Vigilaran i denunciaran des de les Corts Valencianes qualsevol intent de subrogació de l’actual concessió de la UTE Ribera-Salut perquè no es prenguen compromisos més enllà de 2018, any de finalització de la concessió.

Per acabar, el portaveu de la Plataforma en l'acte, Eduard Hervàs, després de recordar que la tasca continúa en diferents activitats que ja hi ha programades, ha  enumerat totes les associacions, grups polítics i sindicals i altres col·lecius que conformen arfa mateix la Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera:

Asociación Síndrome de Asperger de la Ribera (ASARI), Assemblea D’Alginet, Associació de Dones Juristes d’Alzira (AJUDA), CCOO La Ribera , Compromís per L’Alcúdia, Compromís per la Ribera Alta, Compromís per la Ribera Baixa, Esquerra Republicana-Ribera Alta, Esquerra Republicana-Ribera Baixa, EUPV-Ribera Alta, EUPV-Ribera Baixa, FAPA València, Intersindical Valenciana-La Ribera, La Ribera en Bici, Més Algemesí, Plataforma de la Ribera en Defensa de la Llei de Dependència i Autonomia Personal, PSPV-PSOE de La Ribera, Solidaritat per la Independència-Ribera Alta, UGT-La Ribera, Xúquer Viu.

INFORMACIÓ DE L'ACTE EN DIFERENTS MITJANS INFORMATIUS:

dimecres, 27 de novembre del 2013

REUNIÓ DEL CONSELL DE SALUT DE LA RIBERA DEL DIA 28 DE NOVEMBRE

El dijous dia 28 de novembre octubre es celebra una nova sessió ordinària del Consell de Salut del Departament de La Ribera.
En la reunió extraordinària de 17 d’octubre passat es van aprovar els Nous Estatuts del Consell. Com era d’esperar, encara que no fóra el més lògic ni democràtic, no s’acceptà la proposta de la Plataforma –i d’alguns dels representants al Consell – de que les reunions foren a porta oberta. No es sol·licitava tindre ni veu ni vot sinó, simplement, que la ciutadania usuària de la Sanitat Pública poguera assistir i conèixer directament el que s’hi tracta.
Com era una reunió extraordinària, no es van poder tractar altres temes, per a la qual cosa havíem sol·licitat a la Sra. Presidenta que recabe la informació necessària sobre:  
  • La greu problemàtica actual quant a les visites als especialistes de l'Hospital de la Ribera (dificultades pel nou sistema de cites, en el qual els metges d'Atenció Primària no tenen la possiblitat de sol·licitar directament la visita i l'informe des especialistes per als seus pacients.
  • Les dades actuals sobre temps d'espera entre la sol·licitud de visites als especialistes i el moment de ser atesos, així com les dades reals actuals d'espera per a intervencions quirúrgiques, segons les especialitats.
  • El percentatge d'intervencions quirúrgiques en l'Hospital de La Ribera a pacients de l'Àrea, pacients d'altres àrees i de fora del sistema de sanitat pública.´
Aquesta informació, a més de la nostra sol·licitud a la Presidència va estar també formalitzada pels representants de CCOO i del PSPV-PSOE al mateix Consell de Salut. Esperem, per açò, poder tindre per fi informacions clares i concretes sobre la realitat de la gestió, a banda de tot el que es parla a les sales d’espera, als bars o al carrer.
Considerem que el Consell de Salut del Departament de La Ribera, com a l’òrgan de participació comunitària per a la consulta i seguiment de la gestió de la Salut Pública, ha d’informar a la ciutadania i fer arribar als gestors de la Sanitat del departament les inquietuds, dubtes i necessitats sobre el funcionament i resultats.
Per això, al Consell de Salut de La Ribera s'ha de tractar sense mentides ni mitges veritats la problemàtica que es pateix al departament quant a la Sanitat Pública, especialment els retalls de serveis, manca de l'atenció necessària dels especialistes, absència de transparència sobre les llistes d'espera, situacions incomprensibles quant a transport sanitari o atenció a les urgències, per exemple. Perquè resulta que la UTE adjudicatària que gestiona el Departament i l’Hospital continua rebent del govern valencià els mateixos diners per cadascun dels usuaris de la comarca.
La qüestió és clara: si no els han retallat el que paguen per nosaltres, per què retallen els serveis que ens estan prestant?
La ciutadania vol respostes i fets concrets, per la qual cosa, la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de La Ribera –formada per la majoria de partits, sindicats i entitats cíviques de la comarca, excepte el PP- seguirem preguntant, buscant respostes i fent la pressió necessària perquè, al capdavall, la gestió del Departament i de l’Hospital de La Ribera deixe d’estar en mans privades.
I aconseguir el que vol la ciutadania de La Ribera, una Sanitat Pública, Universal, Gratuïta i de Qualitat, amb una Gestió Pública i Transparent i amb el necessari control social, que ara no tenim.

dimarts, 12 de novembre del 2013

LA SANIDAD PÚBLICA: SITUACION, AMENAZAS Y ESTRATEGIAS PARA DEFENDERLA


Análisis de la situación

Estamos en un momento crítico para la Sanidad Pública en España. Quienes luchamos en su defensa tenemos que hacer algunas reflexiones para poder afrontarla con éxito, para ello conviene caracterizar la situación actual, tener en cuenta las tendencias de desarrollo del Sistema Nacional de Salud (SNS), caracterizar los principales problemas y elaborar unas tácticas que nos permitan  tener una probabilidad razonable de éxito en nuestro trabajo

Tendencias históricas del SNS 
Aunque el ruido mediático y el desconocimiento de nuestra historia favorecen en parte la falta de comprensión de las políticas actuales, conviene recordar algunas cuestiones:
  • En los años 80 se produce un gran desarrollo del SNS, que se caracteriza por la aprobación de la Ley General de Sanidad (LGS), con la asunción de un modelo similar al de los servicios nacionales de salud, que va ampliando su cobertura poblacional (aunque paulatinamente y manteniendo algunos espacios de no cobertura y/o cobertura diferenciada y que no se finalizo hasta la Ley General de Salud Pública de 2011), el desarrollo de la Atención Primaria y de una amplia red hospitalaria que cubría prácticamente todo el territorio.
  • En los 90 empiezan a producirse, al rebufo de las reformas de Thatcher en el NHS, las primeras propuestas privatizadoras de envergadura (la Ley de Ordenación Sanitaria de Cataluña en 1990 y el Informe Abril en 1991)
  • En 1995 en el Pacto de Toledo se desvincula la financiación sanitaria de la Seguridad Social, con lo que se potencia la atención sanitaria como derecho ciudadano
  • En la segunda parte de los 90 comienzan a desarrollarse los primeros pasos en los que se basaría después la privatización. Es el momento de la amplia teorización de la gestión privada y de la empresarización de los centros públicos y de la conveniencia de la instauración de un mercado sanitario (cuyo primer paso fue la separación, inicialmente virtual, de la financiación y la provisión). En este entorno se pondrían en funcionamiento las fundaciones sanitarias, las empresas públicas, las EBAs, las concesiones administrativas, y sus correlatos legislativos (RD10/96 y Ley 15/97).
  • En el año 2001 finalizan las transferencias a las CCAA, con la consiguiente descentralización de los servicios sanitarios, momento en el que se acaban de aprobar las leyes de ordenación sanitaria que, en lo general, facilitaban los aspectos de desregulación y privatización antes señalados.


Problemas de fondo
En medio de este proceso el SNS ha arrastrado una serie de problemas de fondo que influyen de manera importante en el desarrollo del sistema sanitario. Los más relevantes serían:
  •  Ineficiente gestión de los recursos, como consecuencia de una ausencia de política de personal, la incoordinación entre servicios, niveles  asistenciales y de estos con los recursos de salud pública y la colusión de intereses de los profesionales entre el sector público y el privado.
  • Sobreutilización tecnológica, vinculada a la lucha de poder entre servicios, al poder de influencia de la industria y a la super-especialización de la atención
  •  Utilización inapropiada de la prestación farmacéutica, con un uso excesivo y muchas veces inapropiado, que esta en gran parte vinculado a la capacidad de la industria farmacéutica para controlar y/o influir en la formación e investigación médica
  • Gerencialismo: el SNS nunca contemplo en la practica mecanismos reales de participación y control de ciudadanos y profesionales
  • Abandono del modelo de Salud Pública que en la práctica, no tanto en la teoría, ha derivado en un modelo fundamentalmente asistencial.

  
El momento actual
 En este momento estamos viviendo una especial contrarreforma sanitaria que se caracteriza por:
  • Potente ofensiva privatizadora, se ha pasado e una privatización “a paso de tortuga” que caracterizaba el periodo anterior a grandes operaciones extensivas cuyo mejor ejemplo es el denominado “plan de sostenibilidad” de la Comunidad de Madrid.
  • Cambio del modelo sanitario que pasa de ser un modelo basado en el derecho de la ciudadanía a un modelo que pivota sobre el aseguramiento
  • Copagos generalizados y reducción de la cartera básica (aun por desarrollar en concreto)
  • Y por supuesto, persistencia de los 5 problemas de fondo antes señalados que lejos de mejorar se han ido agravando



ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE ESTRATEGIA

¿Que hay que hacer en esta coyuntura?. Por supuesto lo primero y fundamental es parar la ofensiva privatizadora, porque cada avance que dan es un paso mas hacia el abismo y porque cuanto mas retrocedamos mas difícil será recuperar el terreno perdido. Como ya se ha señalado a medida que se acercan los calendarios electorales (recuérdese: 2014 europeas, mayo 2015 autonómicas y municipales, noviembre 2015 generales) cada vez tendrán menor margen de maniobra y mas complicado les resultara metabolizar las movilizaciones, o sea que el tiempo ahora juega a nuestro favor. Por eso hay que responde a cada caso concreto y en cada sitio donde se plantee una iniciativa de privatización y hay que desenmascarar a sus aliados.

Para lograrlo con una probabilidad razonable de éxito se necesita propiciar movilizaciones que siguiendo la experiencia de Madrid sean:
  • Masivas
  • Unitarias
  • Sostenibles
  • Integradoras
  •   Imaginativas
  •  Mediáticas
  • Construidas sobre una alianza social y profesional


Hay que buscar la hegemonía ideológica de la importancia de la Sanidad Pública y del carácter lesivo para la salud y para los intereses de la mayoría de las privatizaciones. Esta hegemonía parece haberse logrado de momento, pero es evidente que existe una estrategia para contrarrestarla con la connivencia de los colegios y algunos sectores profesionales (léase “foros profesionales” o fundaciones dependientes de la industria y las grandes empresas). De momento no han tenido mucho éxito pero pueden ser utilizadas para fraccionar e

Evidentemente estos apoyos al Gobierno (central y de algunas autonomías) están generando grandes contradicciones y fracturas en organizaciones corporativas que rechazan unos cambios que contribuirán a deteriorar, aún más la situación de los profesionales como los recortes de plantillas, las reducciones salariales, la pérdida de derechos laborales, y su sometimiento a empresas gestionadas por fondos de capital riesgo multinacionales , centradas en conseguir los máximos beneficios empresariales a costa del deterioro de la práctica profesional y de la asistencia a los pacientes.

Al mismo tiempo la población, especialmente los grupos sociales más afectados por los recortes y copagos, que empiezan a ser mayoritarios por la reducciones salariales, despidos, reducciones de pensiones paro prolongado o colapso de la economía, está sufriendo las consecuencias de esta política. 

Ambas cuestiones deberán orientar nuestras propuestas y actuaciones a corto y medio plazo, potenciando Plataformas en Defensa de la Sanidad Pública, y que a su vez se articulen con otros colectivos sociales y profesionales cada vez más amplios, siguiendo un modelo de grandes redes en torno a objetivos específicos, claros y consensuados, en defensa del sistema público y de los derechos de los ciudadanos y profesionales sanitarios amenazados por la privatización.
  
Es muy importante comprender que para detener de una manera efectiva las privatizaciones es indispensable el cambio político en las administraciones, centrales y autonómicas, y que sin ello no es posible una victoria en este terreno. También hay que ser conscientes de que se trata de una condición necesaria, pero no suficiente, porque luego hay que garantizar que los nuevos gobernantes paralicen la situación e inicien la recuperación de lo privatizado, por eso es muy importante comprometer a las posibles alternativas políticas en un  Acuerdo por la Salud que suponga al menos una garantía teórica, y en parte práctica, de que se va a avanzar en el sentido que proponemos.

Evidentemente hay que seguir trabajando sobre los 5 temas de fondo, pero asignándoles el papel real que tienen en este momento. Es preciso centrarse sobre las contradicciones principales (las privatizaciones, los copagos y el cambio del modelo), pero sin olvidar las secundarias en el discurso de fondo.

¿Cuál debe ser nuestra táctica?
En primer lugar detener la ofensiva privatizadora, tarea tan difícil como prioritaria, pero en la que cualquier victoria, por pequeña que sea, es importante

Después acumular fuerzas, a nivel profesional / sectorial, políticas, sindicales y sociales, porque ello es indispensable para poder, en un segundo momento, pasar a la ofensiva.

En este entorno hay que tener claro cuales son nuestros objetivos estratégicos. Queremos un SNS que:
  •  Sitúe la Salud como un objetivo prioritario
  • Tenga una financiación suficiente y con carácter finalista
  • Utilice los recursos tecnológicos y humanos de manera racional y basándose en la evidencia.
  •  Participativo y con un amplio control social y profesional
  •  Planificado y coherente, asegurando la cohesión y la equidad entre poblaciones y territorios
  •  Tenga titularidad, provisión y gestión pública
  •   Basado en la Atención Primaria de Salud

  
Estamos en un momento crítico para la Sanidad Pública en nuestro país. Si prospera la contrarreforma se producirá una regresión de más de 40 años en nuestro sistema sanitario y consecuentemente un retroceso en las condiciones de salud de la población. El evitarlo es nuestra tarea principal.

Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
Noviembre de 2013

dimecres, 16 d’octubre del 2013

PROPOSTES PER A LA REUNIÓ DEL CONSELL DE SALUT DE LA RIBERA


El dijous dia 17 d'octubre es celebra a Alzira una sessió del Consell de Salut del Departament de La Ribera.
Des de la Plataforma per la Salut Pública ens vam adreçar a la Sra. Presidenta (que és membre del Consell en representació de l'Associació d'Ames de Casa Tyrius) per tal de sol·licitar-li assistir a la reunió com a observadors, a més de demanar-li que es tractaren alguns temes que considerem importants per a la ciutadania .
La Sra. Presidenta ens contestà amablement que el Consell de Salut del dia 17 era extraordinari, on es tractaria únicament sobre la redacció del Reglament del Consell, a més d'informar-nos que "la composición del Consejo no corresponde al mismo sino que viene determinado por ley. Los miembros del consejo no podrán redactar una norma interna contraria a la ley que regula los consejos".
És evident que des de la Plataforma no volem de cap manera formar part del Consell de Salut sinó, simplement, poder assistir com a "públic", com a "observadors", per la qual cosa li vam comunicar que "atés que estan a punt de redactar i aprovar un nou reglament, i com que no contradiria cap norma, li proposem que plantege:
  • Que les reunions del Consell siguen públiques (com ho són les dels Consells Escolars , per exemple, o de Benestar Social, etc) i
  • Que s'assegure que els qui formen el Consell de Salut siguen representants de les institucions, associacions, etc. de l'àmbit territorial del Departament". Considerem que ara mateix no representen a la ciutadania de La Ribera, sinó que bona part dels qui haurien de representar-nos venen dessignats per institucions al·lienes a la Comarca. Per assegurar-nos-en, li vam sol·licitar també la llista dels membres actuals.
I, també li sol·licitàrem que, quan més aviat puga, des de la seua responsabilitat de Presidenta aconseguisca que al Consell:
  • Es tracte la greu problemàtica actual quant a les visites als especialistes de l'Hospital de la Ribera (dificultades pel nou sistema de cites, ene l qual els metges d'Atenció Primària no tenen la possiblitat de sol·licitar directament la visita i l'informe des especialistes per als seus pacients.
  • Ens faciliten les dades actuals sobre temps d'espera entre la sol·licitud de visites als especialistes i el moment de ser atesos, així com les dades reals actuals d'espera per a intervencions quirúrgiques, segons les especialitats.
  • Ens faciliten informació sobre el percentatge d'intervencions quirúrgiques en l'Hospital de La Ribera a pacients de l'Àrea, pacients d'altres àrees i de fora del sistema de sanitat pública.

QUÈ ÉS EL CONSELL DE SALUT DEL DEPARTAMENT DE LA RIBERA?
El Consell de Salut del Departament de Salut és l’òrgan de participació comunitària per a la consulta i seguiment de la gestió de l’Agència Valenciana de Salut en el departament de salut. Per fer-nos una idea, com el Consell Escolar Municipal, o el Consell de Benestar Social, on la ciutadania està representada i controla el funcionament de la institució.
Segons la llei, el Consell de Salut del Departament de Salut, té entre les seues funcions:
  • Vetlar perquè les actuacions sanitàries s’adeqüen a les normes i directrius de política sanitària i al Pla de Salut.
  • Promoure la participació comunitària en el departament de salut.
  • Conéixer els avantprojectes de pressupost i de pla de salut del departament de salut.
  • Conéixer la memòria anual del departament de salut i fer-ne informes.
  • Elaborar el projecte de reglament de funcionament intern del consell de salut del departament de salut, i elevar-lo a la Conselleria de Sanitat.
  • Qualssevol altres que li siguen atribuïdes reglamentàriament.
Per tot açò, considerem que al Consell de Salut de La Ribera s'ha de tractar la greu problemàtica que es pateix al departament quant a la Sanitat Pública, que es concreta entre altres coses en retalls de serveis, manca de l'atenció necessària dels especialistes, absència de transparència sobre les llistes d'espera, situacions incomprensibles quant a transport sanitari o atenció a les urgències, per exemple. Especialment quan el govern valencià no ha retallat els diners que paga per nosaltres cada any a l'empresa adjudicatària.

QUI FORMA EL CONSELL DE SALUT DE LA RIBERA?
Segons la Llei, el Consell de Salut el formen:
  • Tres representants dels ajuntaments del departament de salut, a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
  • Cinc vocals, tres en representació de la Conselleria de Sanitat i dos en representació de l’agència.
  • Dos vocals en representació de les organitzacions empresarials més representatives en l’àmbit del departament de salut.
  • Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en el sector sanitari en l’àmbit del departament de salut.
  • Dos vocals en representació de les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns més representatives en l’àmbit del departament de salut.
  • Un representant dels col·legis de professionals sanitaris.
Però ara mateix no podem dir-los exactament quines persones i a qui representen, perquè esperem que des de la Presidència del Consell ens faciliten la llista, per assegurar si representen a la comarca o venen, amb tota la bona voluntat del món, de fora. I creiem que no és el cas, que a La Ribera som capaços d'ocupar-nos de les nostres coses.
Per això voldríem que, com li hem sol·licitat a la Sra. Presidenta, al nou Reglament del Consell de Salut s’assegure la representació de la ciutadania des de la comarca i s’assegure la transparència de la gestió, en facilitar a la població les dades i estadístiques reals del Departament, que no són propietat de Ribera Salud  sinó dels usuaris de la Sanitat Pública de la comarca, que som els qui la paguem amb els nostres impostos. I amb aquestes dades reals puguem comprovar el funcionament dels serveis de la Sanitat Pública de La Ribera, a banda del sofriment de cada persona o família que es sent marginada i malament atesa pels qui havien de cuidar de la seua salut.